Reflexió personal de l'entrevista

L'entrevista a l'Àngel Daban, el president d'Activa 21, no és la primera entrevista que he fet, però sí que és la primera en la què he pogut disposar de coneixements periodístics per fer-la de manera més o menys acceptable. 
Després de repassar el capítol de El Periodista Universal on Randall tracta sobre com fer una entrevista, i els apunts de Fonaments del Periodisme, on diu que sempre cal preparar-se-la, vaig arribar a la conclusió que el millor que podia fer era idear per on volia que es dirigís l'entrevista, i no apuntar preguntes concretes, ja que volia fer-la com si es tractés d'una conversació, i per tant, que la línia discursiva fos fluida i bidireccional.
A més, no es tractava d'entrevistar a un desconegut, o a un personatge de renom, sinó a un amic de tota la vida que s'encarrega de dirigir una entitat com és Activa 21 que aporta cultura i dinamisme al poble, i que jo ja coneixia amb anterioritat, i per tant em va resultar molt més fàcil seleccionar, a partir de la gravació, la informació que m'interessava transcriure i la que era massa puntual o personal.
En conclusió, no crec que la meva primera entrevista com a estudiant de periodisme hagi estat quelcom difícil ni exigent, m'ho he passat bé planificant-la i fent-la i he après coses del meu entorn tant a nivell de país (el col·lectiu Wilson) com a nivell de poble (la planificació d'Activa 21 pels pròxims 6 mesos).

Jordi Galí, catedràtic i professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra farà una conferència el pròxim 19 d’abril de 2013 al teatre del Casino La Unió de Vidreres, on parlarà sobre el Col·lectiu Wilson i la viabilitat econòmica i política de l’autodeterminació de Catalunya. Aquesta ponència està dins el programa ‘Personatges únics per escoltar’, un projecte d’una entitat vidrerenca sense ànims de lucre formada per joves anomenada Activa 21.
El Col·lectiu Wilson està format per un grup de politòlegs i economistes que informen els ciutadans perquè no caiguin en les campanyes de terror dutes a terme per alguns partits polítics. “Per això vam decidir que seria interessant fer-lo venir, perquè la població de Vidreres també estigués al corrent de tot, i puguin decidir sobre l’autodeterminació lliurement” diu el president d’Activa 21, Àngel Daban, l’entitat que s’ha encarregat d’organitzar la conferència.
Activa 21 és una entitat formada a finals del 2011 per un grup de joves vidrerencs amb la intenció de dur a terme activitats per “incidir a la societat de manera més directa” tal i com ho defineix el seu president, i “proclamar accions que poden fer els ciutadans per mirar de canviar el seu entorn” i millorar-lo. 

[...]

Quines són les pròximes activitats que teniu pensades?
A des de l’inici fins ara era tot molt precipitat: tancàvem les activitats dos mesos abans que es duguessin a terme, però això és perquè ens vam iniciar fa relativament poc, a finals del 2011 i hem estem treballant des de llavors. Però aquest 2013 tot està molt més ben planificat, amb les activitats ja fixades i confirmades fins el pròxim mes de juny. Hem organitzat una barreja de conferències i free-lance projects, que són projectes lliures i independents, com documentals i debats, col·loquis... Tenim conferències programades de  gestió emocional, de desobediència civil... I en tenim una d’economia, amb en Jordi Galí, professor de la Pompeu Fabra. Activitats que intenten  incidir a la societat de manera més directa, per proclamar accions que poden fer els ciutadans per mirar de canviar el seu entorn i les seves activitats quotidianes.

Amb en Jordi Galí? I de què parlarà?
Sí, el pròxim 19 d’abril farà una ponència al teatre del Casino La Unió per parlar sobre el Col·lectiu Wilson, un grup d’economistes i politòlegs que contribueixen en el debat sobre l’autodeterminació de Catalunya. Intenten frenar alguns abusos de poder de certs partits polítics, que aprofiten la desinformació dels ciutadans per dir-los mentides o amagar informació sobre una possible Catalunya independent per tal que els votin. Per això vam decidir que seria interessant fer-lo venir, perquè la població de Vidreres també estigués al corrent de tot, i puguin decidir sobre l’autodeterminació lliurement.

Veus futur a Activa 21?
Sí, però jo sóc molt optimista, o sigui que no sé si aquesta pregunta és correcte fer-me-la a mi. De fet anem d’un any per l’altre: aquest any 2013 sí que hi veig futur, però ja veurem com anem el 2014. Com he dit, som un grup de joves i tots estem creant el nostre entorn professional, amb estudis i activitats de més a més, i hi ha membres que es preveu que d’aquí un o dos anys marxaran, i per tant anem treballant d’un any per l’altre, posant-hi el màxim de ganes per aprofitar bé el temps que tenim.

Com veig el periodisme

Després d'un trimestre estudiant periodisme, la meva visió sobre aquest ha canviat.
El periodisme era, almenys des del meu punt de vista, una professió variable, amb moltes facetes, força semblant a com la descriu Randall al seu llibre, El periodista universal. Sí, és una feina difícil. Sí, no sempre tothom se'n surt. Però quan aconsegueixes entrar-hi i fer el que t'agrada val la pena. A mi sobretot em crida l'atenció els reportatges, els periodistes free-lance, anar pel món veient altres realitats i explicar-les a tothom.
Després de llegir el llibre de Ramonet, però, tot i que no ha empitjorat, la meva visió del periodisme, com ja he dit, ha canviat. Abans era quelcom sòlid, una professió que des d'un punt de partida portava a un recorregut marcat. Ara, amb les noves tecnologies, i amb les noves democràcies, s'ha distès. Per exemplificar-ho, abans veia el periodisme com un camí, que s'ha de recórrer pas a pas per arribar a on es vulgui anar, i ara ho veig com si fos un riu; avançaràs condicionat per diversos factors: les corrents, la força de l'aigua, el vent, l'estació... O dit d'una altra manera: què interessa als lectors, qui té el poder, com es transmet la informació, les xarxes socials...  Ara mateix, el món del periodisme està en un canvi constant que desconcerta a tots els que estem acostumats al periodisme tradicional, però jo opino que aquest canvi derivarà a una nova manera de fer periodisme. Diferent, sí, però un cop estigui fixada, serà tan vàlida com l'anterior.
Jo no volia ser periodista. 
Quan vaig començar a fer batxillerat, i havia de triar una carrera, molta gent em deia que agafés periodisme. Jo, com a bona adolescent, no els vaig fer cas. Ser periodista em semblava un ofici avorrit, metòdic, sense sortides professionals, que només era emocionant en les pel·lícules de Hollywood i a les novel·les (escrites sovint pels mateixos periodistes). Em semblava molt més interessant fer comunicació audiovisual, i dirigir pel·lícules, o psicologia, o fins i tot, en moments de crisi existencial, física quàntica. Perdona-la, pare, no sabia el què es feia. 
Però en algun moment de segon de batxillerat, mentre em començava a interessar pel que passava al meu voltant i no només dins el meu cap, va passar allò tan fatídic que intentem evitar tota la infància: vaig tocar de peus a terra. I vaig pensar que, mira, això de fer articles, d'investigar noms, dades, fets... no era tant avorrit com semblava. Vaig començar a llegir diaris, a mirar documentals, i a imaginar-me a mi mateixa com una d'aquelles reporteres que van pel món com unes mata-haris de la premsa. Sí, d'acord, això és altament improbable, però tothom és lliure de divagar.
Vaig entrar a la carrera de periodisme a l'expectativa. Era un món que m'acabava de seduir, i sabia que em trobaria amb gent que havia somiat ser periodista tota la vida, amb gent molt més bona que jo, molt més capacitada, que em saludarien de camí a la redacció mentre jo fes cua a l'INEM. Però tot i així ho vaig provar. Al cap i a la fi, la vida són dos dies, i un plou.
I ara mateix, sóc aquí. Fent periodisme. I m'agrada. 
Per això suposo que vull ser periodista: perquè el periodisme m'agrada. I m'és igual on sigui d'aquí deu anys. M'agradaria treballar com a periodista, és clar que sí, i potser ho aconseguiré. Potser podré viatjar per tot el món, escriure llibres, conèixer gent nova. Investigar i fer reportatges, ser corresponsal, parlar 8 idiomes. Potser em quedaré a Girona i treballaré per algun diari local. No ho sé, però a mi, d'aquí deu anys, m'agradaria poder mirar enrere i pensar 'estic satisfeta amb la meva vida'.


Dimecres passat al seminari de Fonaments de Periodisme vam simular per grups que érem equips de redacció d'un diari estatal i políticament neutre i que havíem de seleccionar d'entre un grup de notícies les que consideràvem dignes de la portada, i després exposar-ho i justificar-ho. 
El cert és que em va agradar molt. Llegir les notícies, pensar quines podien ser d'interés públic (i quines d'interés pel públic!) i fer un balanç entre el que jo creia que era important i el que realment faria que el diari es vengués em va semblar un bon exercici d'idealisme versus realisme. I discutir amb tot l'equip de redacció va ser molt estimulant, perquè em vaig trobar davant de persones que no compartien el meu punt de vista, i que jo havia de convèncer a base d'arguments i servint-me del que havia après fins llavors per defensar les notícies que jo considerava que havien d'aparèixer a la portada. 
Exposar-ho davant tota la classe em va ser més difícil perquè em sento incòmoda parlant amb públic però crec que és un requisit bàsic per fer periodisme (i saber defensar les meves idees), per tant, em va servir per practicar, i argumentar les idees del grup ordenadament.
En conclusió, ho vaig trobar una pràctica molt útil i molt interessant, i m'agradaria poder repetir-la en un futur, quan ja tingui més experiència, per veure els canvis respecte aquesta. 

Projecte d'empresa informativa

El projecte d'empresa informativa creat pel nostre grup  tracta d'un portal d'informació, localització i venta d'entrades per esdeveniments culturals a  la ciutat de Barcelona. Seria una empresa de tipus horitzontal, amb un marge de benefici, però seria petit, el suficient per mantenir l'empresa en funcionament i pagar un sou raonable als empleats. 
L'ocupació d'aquest portal consistiria en marcar, organitzar i informar de tots els events culturals que succeeixen a Barcelona de manera ordenada i neta, perquè els internautes que ho desitgin puguin informar-se de tots els actes com concerts, obres de teatre, cursets...que ho desitgin. També, si s'associen a la web pagant una quota determinada al mes/any, poden gaudir d'avantatges com treure entrades on-line rebaixades i anticipades. 
Els mitjans necessaris per a aquest projecte seria un equip tecnològic i informàtic per acollir el portal (ordinadors, domini web, logo...) aparells audiovisuals i seria un equip format per 5 persones amb la possibilitat d'ampliar-lo a 10 en un futur (tècnic/administrador, encarregat de finances, encarregat de centres culturals, encarregat d'espectacles teatrals i encarregat de concerts). Com ja hem dit, l'empresa seria horitzontal, i per tant, l'equip directiu estaria format per tots els empleats. 
El finançament, a part de les quotes de soci, es treuria de cobrar una petita porció a les entitats culturals interessades a ser difoses i publicitades. L'encarregat de finances s'encarregaria de parlar amb totes les institucions culturals de la ciutat, el tècnic/admministrador d'habilitar i mantenir la web i els encarregars de centres culturals, teatres i concerts, d'ordenar i descriure els events.
La meva motivació per fer aquest projecte és el fet que és difícil trobar webs amb informació cultural completa i de fàcil accès, a més de ser un món que considero interessant i prometedor. Com que en principi no hi ha cap portal així, no hi ha competència.
La meva funció dins l'empresa consistiria en fer d'encarregada de finances, tractar amb les entitats que ens interessa publicitar de manera que ens paguin una petita part per la difusió i ens facilitin entrades perquè es puguin vendre on-line.
Personalment crec que és un projecte amb molta viabilitat, ja que hi ha poques (o cap) empresa que es dediqui a reunir i organitzar informació d'aquest tipus, i per tant la competència seria nul·la. 

El cantant britànic Sting va rescatar ahir un nen de 10 anys que havia quedat atrapat dins un pou a la localitat americana d’Springfield, Massachusetts. Sting va aconseguir treure’l excavant un forat paral·lel amb la col·laboració dels veïns de la població, després que el menor es passés tres dies dins el dipòsit.
L’ajuda del cantant en el rescat del menor, B.S., va ser causada pel fet que Sting s’havia desplaçat a Springfield uns dies per a la gravació d’una cançó solidària, i en veure que els ciutadans s’estaven organitzant per treure el nen, va decidir col·laborar-hi activament, excavant un forat al costat del pou a través del qual finalment van aconseguir treure el nen, que no presentava ferides greus.
Aquest cas va generar molta polèmica a la ciutat americana, ja que B.S. va caure al pou intentant recuperar una gravadora amb la qual havia enganyat a tots els habitants fent-los creure que hi havia un altre infant dins el pou. Després de descobrir la mentida, l’ajuntament d’Springfield es negà a subvencionar el rescat, i per això els veïns, motivats pels pares del noi, van haver d’actuar per compte propi. Malgrat tot, la institució municipal ha decidit no emprendre cap acció legal contra el menor.  

Definició de Periodisme

El concepte de periodisme és reunir, triar i difondre fets d'actualitat i interès per informar a la societat a través de diferents canals comunicatius. Proporcionant aquesta informació a la gent, el periodisme objectiu els dóna coneixement, i per tant, una bona base a l'hora d'escollir la seva opinió i tenir la llibertat de defensar-la. És quelcom efímer però necessari, que recull els fets que passen arreu perquè arribin a qualsevol lloc amb immediatesa i precisió.
Per tant, el periodisme és el que ens permet tenir tota la informació necessària per tenir llibertat de pensament. 
El TNC ha tornat aquest setembre presentant una cartellera de Temporada Alta d'allò més diversa, i la primera obra en ser representada és una adaptació de La Bête de David Hirsson, a càrrec de Sergi Belbel, que s'estrenarà el pròxim 4 d'octubre a la Sala Gran.
Aquesta peça està ambientada a la França del segle XVII, quan un important intel·lectual rep l'ordre reial de col·laborar amb un còmic de carrer. Aquesta unió sacsejarà els pilars de la dramaturgia francesa, i provocarà una gran quantitat d'embolics a la cort. 
A més de La Bête, el programa compta amb clàssics com Macbeth de Shakespeare, o Llibertat, de Santiago Rusiñol.