Jo no volia ser periodista.
Quan vaig començar a fer batxillerat, i havia de triar una carrera, molta gent em deia que agafés periodisme. Jo, com a bona adolescent, no els vaig fer cas. Ser periodista em semblava un ofici avorrit, metòdic, sense sortides professionals, que només era emocionant en les pel·lícules de Hollywood i a les novel·les (escrites sovint pels mateixos periodistes). Em semblava molt més interessant fer comunicació audiovisual, i dirigir pel·lícules, o psicologia, o fins i tot, en moments de crisi existencial, física quàntica. Perdona-la, pare, no sabia el què es feia.
Però en algun moment de segon de batxillerat, mentre em començava a interessar pel que passava al meu voltant i no només dins el meu cap, va passar allò tan fatídic que intentem evitar tota la infància: vaig tocar de peus a terra. I vaig pensar que, mira, això de fer articles, d'investigar noms, dades, fets... no era tant avorrit com semblava. Vaig començar a llegir diaris, a mirar documentals, i a imaginar-me a mi mateixa com una d'aquelles reporteres que van pel món com unes mata-haris de la premsa. Sí, d'acord, això és altament improbable, però tothom és lliure de divagar.
Vaig entrar a la carrera de periodisme a l'expectativa. Era un món que m'acabava de seduir, i sabia que em trobaria amb gent que havia somiat ser periodista tota la vida, amb gent molt més bona que jo, molt més capacitada, que em saludarien de camí a la redacció mentre jo fes cua a l'INEM. Però tot i així ho vaig provar. Al cap i a la fi, la vida són dos dies, i un plou.
I ara mateix, sóc aquí. Fent periodisme. I m'agrada.
Per això suposo que vull ser periodista: perquè el periodisme m'agrada. I m'és igual on sigui d'aquí deu anys. M'agradaria treballar com a periodista, és clar que sí, i potser ho aconseguiré. Potser podré viatjar per tot el món, escriure llibres, conèixer gent nova. Investigar i fer reportatges, ser corresponsal, parlar 8 idiomes. Potser em quedaré a Girona i treballaré per algun diari local. No ho sé, però a mi, d'aquí deu anys, m'agradaria poder mirar enrere i pensar 'estic satisfeta amb la meva vida'.
0 comentaris: