Després d'un trimestre estudiant periodisme, la meva visió sobre aquest ha canviat.
El periodisme era, almenys des del meu punt de vista, una professió variable, amb moltes facetes, força semblant a com la descriu Randall al seu llibre, El periodista universal. Sí, és una feina difícil. Sí, no sempre tothom se'n surt. Però quan aconsegueixes entrar-hi i fer el que t'agrada val la pena. A mi sobretot em crida l'atenció els reportatges, els periodistes free-lance, anar pel món veient altres realitats i explicar-les a tothom.
Després de llegir el llibre de Ramonet, però, tot i que no ha empitjorat, la meva visió del periodisme, com ja he dit, ha canviat. Abans era quelcom sòlid, una professió que des d'un punt de partida portava a un recorregut marcat. Ara, amb les noves tecnologies, i amb les noves democràcies, s'ha distès. Per exemplificar-ho, abans veia el periodisme com un camí, que s'ha de recórrer pas a pas per arribar a on es vulgui anar, i ara ho veig com si fos un riu; avançaràs condicionat per diversos factors: les corrents, la força de l'aigua, el vent, l'estació... O dit d'una altra manera: què interessa als lectors, qui té el poder, com es transmet la informació, les xarxes socials... Ara mateix, el món del periodisme està en un canvi constant que desconcerta a tots els que estem acostumats al periodisme tradicional, però jo opino que aquest canvi derivarà a una nova manera de fer periodisme. Diferent, sí, però un cop estigui fixada, serà tan vàlida com l'anterior.
0 comentaris: